ENRIC BALAGUER.(2016). El desert i
altres palpitacions del nou segle. Editorial Gregal. Maçanet de la Selva.
Enric Balaguer
és professor de literatura a la Universitat d’Alacant i un dels nostres
assagistes més destacats. En la seua producció destaquen els llibres de crítica
literària, però sobretot els llibres d’assaig que s’ocupen de qüestions
crucials dels nostres dies. És el cas del llibre que ens ocupa, la seua darrera
publicació, en què a través de setze assaigs, comenta diverses qüestions
palpitants dels nostres dies.
El mètode que
segueix el llibre és que a partir d’una lectura, de la visió d’una pel·lícula,
d’un tema d’actualitat o d’un fet històric, planteja una sèrie de reflexions,
sovint relacionant diversos elements. El
primer assaig, a partir de la novel·la de Carles Casajuana, El darrer home que parlava català, ens
planteja el problema que tenen les llengües minoritzades, tot i que proposa no
complaure’s en la marginalitat, sinó traure’n partit ja que tenen més llocs per
a explorar.
Sexualment parlant aborda la qüestió de que la sexualitat és cada vegada més explícita en la
literatura i en els mitjans de comunicació en general, ¿quina serà la repercussió
d’aquest tractament del sexe en la societat?
El magnetisme del desert parla
de la fascinació que aquest ha exercit en el ser humà. De fet les tres
religions monoteistes van nàixer en una regió desèrtica.
Un dels
assajos que més m’ha interessat és el que porta per títol Mercantilisme i humanitats, en el que es planteja l’arraconament
que darrerament han tingut a la universitat i a l’ensenyament mitjà les
humanitats, substituïdes pels valors purament mercantils i pragmàtics. Això ha
fet sorgir una àmplia bibliografia que fa una apologia de les humanitats. De
fet aquest assaig també ho és, està ple d’idees suggerents, com aquesta per
exemple: “Si volem educar persones,
contribuir a fer ciutadans, no hi cap altra regla que no siga fomentar el
pensament de cada individu i desenvolupar l’empatia per l’altre; a més de donar
pas a la imaginació, la consciència de la responsabilitat individual i
col·lectiva. Són qüestions obvies i es prou trist que s’hagin de recordar. I en
l’actual context, defensar. Però en aquesta fase històrica hi ha moltes veus
que volen convèncer-nos que les humanitats són obsoletes i que el que cal és
ensenyar habilitats més que no pas coneixements sòlids. Hom vol pràctiques,
pràctiques que sovint són pretextos per cobrir hores de faena sense retribuir.”
Força
interessant també i relacionat amb l’anterior és l’assaig que porta per títol
<<Serà admissible un eslògan com
“la llibertat és esclavitud” quan el concepte de llibertat sigui abolit?>>
on se’ns planteja que el dirigisme i la manipulació necessiten els efectes
d’una llengua reduïda a la més mínima expressió, i això repercuteix en
l’assassinat del pensament. Capitalisme
financer i creació artística, planteja el paral·lelisme entre les
pràctiques artístiques i les transaccions financeres.
<< Ser feliç sempre ha estat una cosa molt
estranya>>. L’escriptor, la
depressió i el suïcidi. <<La
poesia és imprescindible, tot i que no sé per a què>>, Escrivint, esdevenim, Els escriptors i les cases, i La dificultat de crear en l’era digital,
és un conjunt d’articles molt suggeridors sobre la creació literària.
A Dues analfabetes exposa que en una
societat com la nostra ser un analfabet suposa sofrir una mutilació
comunicativa. Sobre la naturalesa del mal en els éssers humans escriu en Eichmann, Douch i el mal. A partir de la
lectura de Històries del paradís de
Xavi Sarrià, exposa com la comunicació digital ha contribuït a la pèrdua de
respecte entre la gent, perquè ha reduït distància entre els individus i ha
fomentat la pèrdua d’intimitat. D’això tracta l’assaig La
guerra i no la pau.
Finalment a La caiguda d’Ícar o la indiferència als
altres, un altres dels assajos d’Enric Balaguer, que més m’ha interessat,
exposa com l’allau d’informació és tan intensa i incessant que neutralitza
qualsevol intent de reflexió, d’assimilació o de consciència.
Una
característica d’aquest llibre, és que cada assaig va acompanyat de la
bibliografia que s’ha utilitzat per a escriure’l, i, a més, sovint, estimula a
la lectura dels llibres a què es fa referència. El desert i altres palpitacions del nou segle és un llibre que ens
convida a la reflexió, a la lectura i a la vida pausada, antídots necessaris
per fer front a una societat mercantilitzada, deshumanitzada i banal. Un llibre
absolutament necessari.
Josep Manuel San Abdón
