dissabte, 25 de març del 2017

REPRESSIÓ I SILENCI



RAÚL GONZÁLEZ DEVÍS (2016). Tragèdies silenciades. Repressió franquista i maquis a les comarques del nord del País Valencià. Castelló de la Plana. Publicacions de la Universitat Jaume I.
Des de l’any 1945 a l’any 1952 l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó, coneguts popularment com a maquis, protagonitzaren la resistència armada contra la dictadura de Franco en les comarques del nord del País Valencià. La repressió que va exercir el règim franquista va ser brutal, de manera que sobre els fets es va estendre una capa de silenci. Els vencedors, segons el professor especialista en el tema Josep Sánchez Cervelló, perquè haurien d’haver explicat que la victòria “l’havien obtingut amb mètodes del tot contraris als drets humans.” I els qui eren pogut reescriure els fets, van restar marginats o van marxar lluny dels seus pobles per a refer les seues vides.
El llibre que ens ocupa ajuda a trencar el silenci que pesava sobre aquella cruel història, i documenta amb fets concrets el que van ser aquells anys tràgics. El professor Raül González Devís, per a aquesta finalitat es serveix de diverses fonts; l’Arxiu Històric de la Guàrdia Civil, el Servicio de Estudios Históricos de la Guardia Civil, l’Arxiu Històric Provincial de Castelló, el Boletín Oficial de la Guardia Civil, la lectura de Mundo Obrero, informes de la guerrilla i testimonis orals, que li serveixen per a contrastar dades.
A diferència d’altres llocs d’Espanya, la presència de grups de guerrillers a les muntanyes de Castelló i Terol, no va tenir lloc fins a les darreries de l’any 1944. En un primer moment, els destacaments de la Benemèrita de l’interior castellonenc reaccionaren amb una certa precaució, per la falta de mitjans humans i materials. La coses van canviar quan el 28 de juliol de 1947, va ser designat cap de la 5ª Zona de la Guàrdia Civil i governador civil de Terol, el general Manuel Pizarro Cenjor.
Amb la presència d’aquest general es reorganitzaren les competències i s’assignaren més efectius al cos. Però, el que realment va suposar un canvi radical, van ser les agressives tècniques repressives que es van utilitzar. Una de les més habituals va ser l’anomenada Ley de Fugas, un procediment expeditiu i extrajudicial que consistia en disparar i matar un detingut amb el pretext que pretenia escapar-se. El professor González Devís, documenta 27 morts utilitzant aquest sistema entre les comarques dels Ports i la Plana, passant pel Maestrat i l’Alcalatén. Els informes que es feien després d’aquests fets, curiosament, responien sempre a un mateix esquema. Moltes vegades les persones executades, ni tan sols eren guerrillers, sinó simples sospitosos d’haver col·laborat amb ells.
En el llibre se’ns relata també l’assalt a diverses masies, amb la mort dels seus propietaris. Els dos punts més calents de la repressió van ser les presons de Morella i Llucena, on es van donar diversos casos de suposats suïcidis induïts. I també hi ha referència a algunes desaparicions de persones que després d’haver sigut detingudes no se n’ha sabut mai més res.
Aquest llibre, com diu el seu autor, no és fàcil de llegir, ni de digerir, sobretot a les persones que vivim en el territori on van passar aquests fets. Però és un llibre necessari per conèixer, amb una investigació documentada i seriosa, allò del que se n’havia parlat només entre xiuxiuejos.

Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada