JOAN
ANDRÉS SORRIBES (2003). La creu de Cabrera. Edicions Bromera. Alzira.
Amb La creu de Cabrera,
Joan Andrés Sorribes va guanyar el VIII Premi Enric Valor de novel·la.
La mort del rei Ferran VII, crea un conflicte successori,
aspiren a la corona, l'infant Carles i la filla de la regent Mª Cristina, la
futura Isabel II, aquest fet donarà origen a la primera guerra carlista, en la
que s'enfrontaran els carlistes, partidaris de l'infant Carles, i els liberals,
partidaris d'Isabel. En aquest moment històric es desenvolupa la trama
d'aquesta novel·la, la acció de la qual transcorrerà sobretot en les muntanyes
de les comarques valencianes dels Ports i del Maestrat, amb la presència de
personatges històrics, com el comandant Josep Miralles el Serrador, o el general Ramon Cabrera.
Però els dos protagonistes són un sacerdot acabat d'ordenar,
Jaume Corell, l'Estudiant, urbà,
cultivat i idealista; i Donis, un masover de Vistabella, rural i pragmàtic, als
quals les circumstàncies de la guerra posaran en contacte i naixerà una gran
amistat. Jaume Corell, l'estudiant més brillant del seminari, és designat pels
seus superiors per a esbrinar que passa a València, davant de la nova situació
política, que pot afectar els interessos de l'església. Decebut pel
comportament d'un canonge de la catedral, que actua de manera contrària a allò
que havia après al seminari, abandona València i es trasllada a les muntanyes
del Maestrat on podrà continuar amb els seus ideals. Ací coneixerà Donís, que
havia ajudat generosament un jove Cabrera ferit, i que posteriorment pren part
en la causa carlista perquè els liberals havien assassinat la seva dona.
A la novel·la ens trobem amb la cara humana de la guerra,
començada pels interessos dels poderosos, amb la participació de vegades de
persones sincerament idealistes, com seria el cas de Jaume Corell, o d'altres
que es veuen obligats a prendre partit per les circumstàncies, com Donis, o altres
personatges de la novel·la, que lluitaran perquè és la millor manera de
guanyar-se la vida. I en aquesta part humana a banda de l'amistat entre els dos
homes, destaca la seva relació amb la Valdesca, una masovera amb qui
estableixen una lliure i entranyable història d'amor, que causarà la sorpresa
de dos militars, trenta anys després, quan tornaran a Vistabella a fer uns
estudis cartogràfics.
En La Creu de Cabrera
predomina sobretot l'ús del diàleg, on sovint l'autor recupera frases fetes de
les comarques on transcorre l'acció. Aquest ús del diàleg, contribueix sens
dubte a donar-li a la novel·la un ritme àgil i trepidant, amb unes escenes molt
visuals, talment com si s'estigués veient una pel·lícula, que fan de la lectura
d'aquest llibre un autèntic plaer.
Josep Manuel San Abdón
