dimarts, 7 de novembre del 2017

AMOR I AMISTAT EN TEMPS DE GUERRA


JOAN ANDRÉS SORRIBES (2003). La creu de Cabrera. Edicions Bromera. Alzira. 
Amb La creu de Cabrera, Joan Andrés Sorribes va guanyar el VIII Premi Enric Valor de novel·la.
La mort del rei Ferran VII, crea un conflicte successori, aspiren a la corona, l'infant Carles i la filla de la regent Mª Cristina, la futura Isabel II, aquest fet donarà origen a la primera guerra carlista, en la que s'enfrontaran els carlistes, partidaris de l'infant Carles, i els liberals, partidaris d'Isabel. En aquest moment històric es desenvolupa la trama d'aquesta novel·la, la acció de la qual transcorrerà sobretot en les muntanyes de les comarques valencianes dels Ports i del Maestrat, amb la presència de personatges històrics, com el comandant Josep Miralles el Serrador, o el general Ramon Cabrera.
Però els dos protagonistes són un sacerdot acabat d'ordenar, Jaume Corell, l'Estudiant, urbà, cultivat i idealista; i Donis, un masover de Vistabella, rural i pragmàtic, als quals les circumstàncies de la guerra posaran en contacte i naixerà una gran amistat. Jaume Corell, l'estudiant més brillant del seminari, és designat pels seus superiors per a esbrinar que passa a València, davant de la nova situació política, que pot afectar els interessos de l'església. Decebut pel comportament d'un canonge de la catedral, que actua de manera contrària a allò que havia après al seminari, abandona València i es trasllada a les muntanyes del Maestrat on podrà continuar amb els seus ideals. Ací coneixerà Donís, que havia ajudat generosament un jove Cabrera ferit, i que posteriorment pren part en la causa carlista perquè els liberals havien assassinat la seva dona.
A la novel·la ens trobem amb la cara humana de la guerra, començada pels interessos dels poderosos, amb la participació de vegades de persones sincerament idealistes, com seria el cas de Jaume Corell, o d'altres que es veuen obligats a prendre partit per les circumstàncies, com Donis, o altres personatges de la novel·la, que lluitaran perquè és la millor manera de guanyar-se la vida. I en aquesta part humana a banda de l'amistat entre els dos homes, destaca la seva relació amb la Valdesca, una masovera amb qui estableixen una lliure i entranyable història d'amor, que causarà la sorpresa de dos militars, trenta anys després, quan tornaran a Vistabella a fer uns estudis cartogràfics.
En La Creu de Cabrera predomina sobretot l'ús del diàleg, on sovint l'autor recupera frases fetes de les comarques on transcorre l'acció. Aquest ús del diàleg, contribueix sens dubte a donar-li a la novel·la un ritme àgil i trepidant, amb unes escenes molt visuals, talment com si s'estigués veient una pel·lícula, que fan de la lectura d'aquest llibre un autèntic plaer.
Josep Manuel San Abdón


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada